Publicat en el setmanari el TRIANGLE, 16 de juny de 2009
Aquest article mostra la polarització per classe social del sistema educatiu de Catalunya, un dels més polaritzats d’Europa, resultat de les polítiques públiques educatives del Govern nacionalista conservador que va governar Catalunya vint-i-tres anys. Els governs d’esquerra que es van establir a partir del 2004 han fet canvis molt substancials en el sistema educatiu, millorant notablement l’escola pública. Ara bé, a no ser que s’elimini la potestat de les escoles privades d’escollir els estudiants, discriminant als fills de la classe treballadora i als immigrants, aquesta polarització social continuarà a Catalunya.
El sistema educatiu de Catalunya és un dels sistemes més polaritzats per classe social existents a Europa. Els fills de les classes més adinerades (el 35% de la població) s’eduquen en les escoles privades (concertades) i els de les classes populars (el 65% restant) s’eduquen en les escoles públiques. Aquesta situació es va heretar de la dictadura franquista, responsable de l’enorme retard educatiu a Espanya i a Catalunya. L’arribada de la democràcia va permetre corregir una mica tal enorme dèficit educatiu, però a Catalunya la polarització social –conseqüència de la baixa despesa pública educativa- es va perpetuar durant el govern de la coalició nacionalista (composta per un partit liberal i un partit conservador cristià demòcrata) que va dirigir el sistema educatiu català durant vint-i-tres anys (1982-2003). Al final del seu mandat, al 2003, la despesa educativa a Catalunya (2.839 euros) era una de les més baixes a Espanya (3.161 euros), que era, al mateix temps, el més baix de la UE-15 juntament amb Grècia i Portugal.
L’escola més beneficiada per les polítiques educatives del govern de la coalició conservadora-liberal va ser l’escola privada (la gran majoria gestionada per l’Església catalana) que va rebre el subsidi més elevat (anomenat concert) existent a Espanya (i a la UE-15). El 24% de tota la despesa pública en educació no universitària de la Generalitat de Catalunya anava a subsidis per a l’escola privada, percentatge més elevat que a Espanya (16%) i molt més elevat que a la UE-15, un 9%. A Suècia i Finlàndia (les escoles de major qualitat segons l’informe PISA que mesura la qualitat de les escoles en els països de la OECD) era només un 4%. Les escoles privades a Catalunya tenien més recursos per alumne que les públiques degut, en part, a l’elevat subsidi, en part, a la capacitat de seleccionar als alumnes, seleccionant als fills de les famílies que podien pagar les seves matrícules i altre tipus de despeses; realitat que era il•legal però que tot el món sabia, i molt en particular, el govern nacionalista conservador-liberal, el President del qual, el Sr. Pujol, va admetre que el propi govern feia “trampes” per a donar suport a tals escoles. Aquesta selecció d’alumnes incloïa l’exclusió de nens i nenes de la classe social treballadora i immigrants. El 93% d’aquests últims es concentraven en l’escola pública, amb una despesa per alumne inferior a la de la privada. De fet, la major despesa en la privada els permetia donar una hora al dia més de classe que la pública, la qual cosa implicava que un graduat d’una escola de secundària privada havia tingut un any lectiu més que un graduat en la pública quan acabava els seus estudis.
Aquest classisme es reproduïa en la Universitat pública on, per cert, la despesa per alumne (4.861 euros) era superior al promig d’Espanya (3.968 euros), i això era també conseqüència de la composició de classe de l’alumnat universitari, la gran majoria procedents de l’escola privada (concertada). El 66% dels fills dels pares amb educació superior passaven a la Universitat. Només el 17% dels fills de la classe treballadora no qualificada i el 10% dels treballadors agrícoles passaven a tals centres d’educació superior.
El govern tripartit ha fet canvis molt importants a partir del 2004, tal com l’enorme creixement de la despesa pública educativa. L’escola pública ha passat a tenir una prioritat que no tenia en el govern anterior i la proposada nova llei d’Educació te molts elements positius. Ara bé, la polarització educativa per classe social continua a Catalunya i es basa en la capacitat de les escoles privades de seleccionar als seus alumnes i que no canviarà si la proposta pactada per PSC, ERC i CIU fructifica i s’aprova en el Parlament. Es comprensible que les dretes donin suport a tal polarització, doncs beneficia les seves bases electorals. Però seria un error que les esquerres permetessin que continuï aquesta polarització. Si no es canvia això, s’hauria perdut una gran oportunitat de fer una escola multiclassista necessària al nostre país.
Veure article en PDF