Article publicat per Vicenç Navarro al diari PÚBLIC, 22 de desembre de 2010
Aquest article critica la decisió del Barça de promocionar un règim com el de Qatar profundament reaccionari. Aquesta mesura trenca amb la tradició democràtica progressista de tal club de futbol.
El Barça sempre va ser més que un club esportiu. Durant la dictadura, per exemple, una de les poques maneres amb les que la població podria expressar la seva oposició a la dictadura era recolzant al Barça, en contra el Reial Madrid, que era percebut com el club favorit del dictador i de la dictadura. En realitat quan es jugava el partit Barça-Madrid al camp del Barça, la policia augmentava la seva presència als carrers de Barcelona temorosa que les celebracions del possible triomf del Barça es convertissin en manifestacions antidictadura, com va passar en diverses ocasions. D’aquí que el Barça es convertís en l’equip de preferència de molts que van lluitar contra la dictadura, no només a Catalunya, sinó al llarg del territori espanyol. Va ser percebut per milions de catalans i espanyols com l’equip dels demòcrates. A Catalunya, era també l’equip de futbol que s’identificava amb la recuperació de la identitat catalana. Això va passar, per cert, independentment de la voluntat dels dirigents del Barça, molts d’ells, per cert, afins al règim dictatorial.
D’aquí que el Barça hagi estat percebut per ser més que un club. És més, aquesta percepció està àmpliament estesa a nivell mundial. En general, el Barça té una imatge progressista, en defensa de la democràcia i del progrés, missatge que es va confirmar quan la directiva del Barça va tenir la brillant iniciativa de posar UNICEF (l’agència de les Nacions Unides que té com a finalitat promoure benestar i qualitat de vida dels infants i nens en el món) a la samarreta. No podia haver-se escollit millor mesura per confirmar aquesta imatge d’esport i compromís amb el benestar de la humanitat. Com dirien els professionals de relacions públiques, era un cop magistral per vendre la marca Barça. Tenint en compte la història del Barça, aquesta decisió era una decisió coherent i estic segur que va ser motivada no només per un desig legítim de vendre la seva marca, sinó per la seva identificació amb una causa noble, urgent i necessària: la de millorar la vida de els infants i nens en el món.
Però això està a punt de canviar, i seria una enorme llàstima. Segons ha decidit la direcció del Barça, la samarreta promourà la Fundació Qatar, que és la fundació de la família que controla l’estat d’aquell país, que té com a objectiu promoure la imatge d’aquella dictadura. Suposem que en lloc de Qatar hagués estat la Xina (que també té molts diners). Segur que l’establishment català hagués fet un crit al cel i la direcció del Barça ni tan sols ho hagués considerat. Doncs bé, segons Amnistia Internacional, Qatar és una dictadura, fins i tot pitjor que la Xina ja que no només és una dictadura d’una oligarquia tal com és Qatar sinó que és profundament antidona. Qatar més que una dictadura és un sistema feudal en el qual no hi ha partits polítics, ni sindicats (els treballadors no tenen els més mínims drets laborals), ni les dones tenen els drets que tenen els homes. La família reial va establir la Fundació que el Barça promocionaria en les seves samarretes per tal de vendre i donar bona imatge a un sistema feudal. Tal família era molt propera a la família Bush (la fotografia del President Bush pare apareix a la pàgina central de la fundació), donant suport a les polítiques militars i intervencionistes de l’Administració Bush. La figura clau d’aquesta Fundació és l’esposa preferida (de les tres) que té el cap de l’Estat. Qatar és un país profundament musulmà on es permet la poligàmia i on les dones tenen escassa presència o reconeixement. L’economia, basada en el petroli, es basa en una força laboral que no té els més mínims drets, ja que la sindicalització està prohibida o inexistent. En realitat, és difícil trobar un país que estigui més allunyat de la tradició progressista i accentuada del Barça que aquell país. És aquest el règim que el Barça vol promoure? Si així ocorre, el Barça no serà “més que un club”. Seria un club més sense cap mèrit propi excepte que tindrà més diners. Però al acceptar-ho, perdrà la seva reputació d’institució progressista.
Veure article en PDF