El País, 16 de octubre de 2007

Estos días hemos visto varios hechos que son representativos del sesgo liberal que aparece con gran frecuencia, no solo en la prensa económica y financiera, sino también en gran número de comentaristas de la prensa diaria. Una de las noticias que han aparecido últimamente con mayor relieve en los medios de información del país ha sido el desacuerdo entre los Ministros responsables de las áreas sociales del gobierno español, Jesús Caldera, Ministro de Trabajo y de Asuntos Sociales, Adolfo Soria, Ministro de Sanidad y Carmen Chacón, Ministra de Vivienda que han hecho propuestas que incrementaran el gasto público social y Pedro Solbes, Ministro de Economía y Finanzas, que ha expresado vivas reservas sobre tales propuestas. Este último había indicado recientemente, en una entrevista a El País (22.07.2007), que la política de la cual él estaba más orgulloso era la de no haber aumentado el gasto público durante su mandato como responsable de las políticas económicas, fiscales y presupuestarias del gobierno español. Continueu llegint »

El País, 17 de octubre de 2007

Ver artículo en PDF

Temas para el debate. Octubre 2007 (versión larga)

El País, 11 de septiembre de 2007 (versión reducida)

Ver versión larga en PDF

Ver versión corta en PDF

Publicat a El Periodico, 21 de maig 2007

S’està propagant una nova saviesa convencional al nostre país, que assumeix que la lluita de classes ha estat substituïda per la lluita de generacions, i segons la qual la gent gran, a conseqüència del seu creixent poder electoral, està absorbint més i més recursos públics a costa dels recursos que haurien d’anar destinats als nens i als joves, els quals, com que no voten, no influencien en els poders polítics. Continueu llegint »

Publicat a El Periodico, el 27 de desembre 2006

Els països europeus que tenen el seu Estat de benestar més desenvolupat són els escandinaus, que han estat governats per partits progressistes de tradició socialdemòcrata, o bé sols, o més freqüentment, aliats amb altres forces que, independentment de com s’anomenin, també estan ubicades en les tradicions i en les polítiques públiques de naturalesa socialdemòcrata. Aquestes inclouen transferències i serveis públics d’elevada qualitat (sanitat, educació, serveis d’ajuda a les famílies, vivenda social, serveis de prevenció de l’exclusió social, formació professional, pensions i immigració, entre altres) que serveixen a totes les classes socials. Són finançats progressivament amb fons generals de l’Estat, aportats a través d’una elevada càrrega fiscal basada, en part, en un nombre molt elevat de contribuents, com a conseqüència de l’elevada taxa d’ocupació, que s’ha aconseguit amb la integració de la dona en el mercat laboral gràcies a una extensa xarxa de serveis d’ajuda a les famílies, com per exemple escoles d’infància i serveis domiciliaris d’atenció a les persones amb discapacitat, que permeten a les dones compaginar les seves responsabilitats familiars amb els seus projectes professionals. Aquesta compaginació va acompanyada d’una revolució cultural que coresponsabilitza l’home en les tasques familiars. Continueu llegint »

Publicat per la Fundació Rafael Campalans, d’octubre de 2006

Veure article en PDF