Article publicat per Vicenç Navarro a la columna “Pensament Crític” al diari PÚBLIC, 4 de maig del 2020.

L’article assenyala les diferents alternatives econòmiques que poden sorgir durant i després de la pandèmia. Una és la ultradreta representada per Trump als EUA, i que també té la seva versió europea, inclosa l’espanyola. L’altra seria un Front Popular que no és probable, pel fet que les esquerres no disposen d’una gran majoria que doni suport a la transformació identificada amb els fronts populars del passat. I la tercera és l’alternativa basada en una àmplia aliança de forces polítiques i moviments socials que exigeixin un canvi profund, i que es doni prioritat al bé comú sobre els interessos financers i econòmics d’una minoria de la ciutadania, la qual cosa requereix una major intervenció pública que potenciï l’àmbit social i reconverteixi la indústria per optimitzar aquest bé comú. L’article mostra com a exemple de la necessitat d’aquest canvi la indústria farmacèutica.

PER LLEGIR L’ARTICLE, PODEN VEURE’N L’ORIGINAL A PÚBLIC O LLEGIR-LO EN PDF.

El professor Navarro recomana el visionat d’aquest vídeo de la presentació prèvia al debat organitzat per ATTAC sota el títol “El virus de los recortes y la privatización de los Servicios Públicos”.

Per veure’l poden accedir a AQUEST ENLLAÇ .

Article publicat per Vicenç Navarro a la columna “Pensament Crític” al diari PÚBLIC, 7 d’abril del 2020.

Aquest article explica les causes de que Espanya, juntament amb Itàlia i els Estats Units, siguin els països amb major taxa de mortalitat asociada al coronavirus.

PER LLEGIR L’ARTICLE, PODEN VEURE’N L’ORIGINAL A PÚBLIC O LLEGIR-LO EN PDF.

Article publicat per Vicenç Navarro a la columna “Pensament Crític” al diari PÚBLIC, 20 de març del 2020.

Aquest article fa una exposició detallada de les conseqüències que les politiques d’austeritat i reformes dels mercats de treball de caire neoliberal han tingut en la reducció de la capacitat dels sistemes de salut i atenció social en resposta a la pandèmia actual. També fa una revisió extensa dels treballs i documents que detallen la naturalesa d’aquestes mesures als Estats Units de Trump, així com a Itàlia i a Espanya, aportant dadas que considero impactants.

PER LLEGIR L’ARTICLE, PODEN VEURE’N L’ORIGINAL A PÚBLIC O LLEGIR-LO EN PDF.

Article publicat per Vicenç Navarro a la columna “Pensament Crític” al diari PÚBLIC, 12 de març del 2020.

Aquest article analitza una de les crisis més greus (i alhora més ignorades i/o silenciades) que tenen les principals urbs a Espanya: l’enorme augment del preu dels lloguers. L’article detalla la naturalesa d’aquesta crisi, així com la protesta popular que ha pressionat perquè l’actual govern de coalició d’esquerres proposi la regulació dels preus dels lloguers, entre d’altres mesures. L’article assenyala que altres països (des dels EUA fins a diversos Estats membres de la UE-15) han desenvolupat reeixidament aquestes regulacions.

PER LLEGIR L’ARTICLE, PODEN VEURE’N L’ORIGINAL A PÚBLIC O LLEGIR-LO EN PDF.

Article publicat per Vicenç Navarro a la columna “Pensament Crític” al diari PÚBLIC, 3 de març del 2020.

Aquest article analitza les conseqüències de l’escàs poder de la dona a Espanya, que adquireix la seva màxima expressió en l’escàs desenvolupament de les escoles públiques d’infància i els serveis a la gent gran i dependent (serveis coneguts com el 4t pilar del benestar), fet que dificulta la seva integració en el mercat de treball. Això afecta primordialment les dones de classe treballadora i de classes mitjanes de renda baixa, les quals, a més a més de patir discriminació de gènere, pateixen discriminació de classe. Per aquest motiu les famílies d’aquestes dones s’han anat distanciant del nivell de renda de les famílies de rendes superiors, cosa que determina que la desigualtat de renda familiar sigui molt més gran que la desigualtat de renda individual. Això explica l’altíssim nivell de pobresa infantil que existeix a Espanya. L’article acaba explicant les causes polítiques d’aquest subdesenvolupament dels drets de la dona a Espanya, en comparació amb els de les dones escandinaves, que són molt més extensos com a resultat que als països del nord d’Europa les forces progressistes i d’esquerres han estat molt més poderoses que als països del sud.

PER LLEGIR L’ARTICLE, PODEN VEURE’N L’ORIGINAL A PÚBLIC O LLEGIR-LO EN PDF.