Publicat a Cuadernos Republicanos, nº 62

Veeure el text en PDF

El País, 26 de octubre de 2007 (versión reducida)

A raíz de las quemaduras de las fotos de los Reyes en varias partes del territorio español (y no solo en Cataluña) ha habido una respuesta unánime, por lo demás predecible, de los establishments políticos y mediáticos españoles en defensa de la Monarquía Española, continuando una práctica que ha caracterizado la cobertura de la Monarquía por parte de los medios de información españoles durante el periodo democrático. Prácticamente la totalidad de tales medios han arropado a tal institución, no permitiendo (salvo contadísimas excepciones) la aparición en sus medios de voces críticas hacia el Monarca o hacia la institución que el representa. Continueu llegint »

Publicat a eldebat.cat, 5/12/2007

Una actitud generalitzada en els establishments polítics i mediàtics de Catalunya i d’Espanya és que el sistema monàrquic en el nostre país està funcionant molt bé, aportant estabilitat política i social. Segons aquesta versió convencional reproduïda en la major part dels mitjans d’informació i persuasió del país, el Monarca és una mera figura simbòlica mancada de poders i homologable a qualsevol altra Monarca d’Europa. Aquesta imatge de la Monarquia és, a més d’errònia, perjudicial per a la cultura democràtica de Catalunya i Espanya. És, a més, fàcilment demostrable que no correspon a la realitat. Quants Reis europeus intervenen a les conferències internacionals? Hem vist recentment la poca educació democràtica mostrada pel rei en una d’aquestes conferències (Santiago de Xile), quan en to altiu i arrogant, típic de la dreta espanyola, va exigir a un altre cap d’Estat que callés (fet que, com era previsible, va mobilitzar els mitjans d’informació i persuasió del país per a aplaudir tal grolleria, presentant-lo com a part de l’enaltiment nacional). Continueu llegint »

Publicat a El Periódico, 1 d’agost 2007

Arran del 30è aniversari de la transició de la dictadura a la democràcia a Espanya s’ha reproduït en molts mitjans d’informació la interpretació dominant d’aquell període que assumeix que l’adveniment de la democràcia va ser resultat del lideratge del Rei, el qual, amb el suport de les elits polítiques, empresarials, financeres i eclesiàstiques, va desenvolupar el seu projecte democràtic, que havia mantingut ocult durant la dictadura i que va poder realitzar després de la mort del dictador. Aquesta versió ha estat fins i tot reproduïda per algunes veus d’esquerra que han vist el monarca i el seu Govern, liderat per Adolfo Suárez, com les peces clau en l’establiment de la democràcia. Ni cal dir que aquesta explicació té diferents versions, però en totes es presenta la transició com un procés liderat pel Rei, sense que la població hi tingués gaire protagonisme, i se’ns recorda que el dictador va morir al llit, frase que vol comunicar el missatge que la població pacificada durant 40 anys de dictadura no va mostrar cap resistència al règim dictatorial. Segons aquesta explicació, només uns quants resistents s’hi havien oposat activament. Continueu llegint »

Publicat a: eldebat.cat, El Diari Digital de Catalunya, 5 de noviembre de 2007

Diversos fets recents estan passant al nostre país que reflecteixen com d’immodèlica va ser la Transició de la dictadura a la democràcia a Espanya. És profundament antidemocràtic que els hereus d’un dels dictadors més sagnants que hi ha hagut a Europa (per cada assassinat polític que va fer Mussolini, Franco en va fer 10.000) continuen gaudint del patrimoni aconseguit per aquell Dictador que es remunta segons el periodista Mariano Sánchez Soler, autor del llibre Franco, S.A. a una xifra que oscil.la entre 360 a 600 milions d’euros. Tals propietats del dictador, aconseguides totes elles durant la Dictadura, i que s’estenen al llarg del territori espanyol, van ser aconseguides per mitjans dictatorials, expulsant, moltes vegades,
als propietaris d’aquestes finques. És més, la corrupció, que va ser una característica generalitzada d’aquella dictadura, va ser liderada per aquell assassí i la seva família. Continueu llegint »

Publicat a El Periódico de Catalunya, el 27 de març de 2005

Veure article en PDF (en castellà)