Aquest informe del prestigiós Center for Economic and Policy Research de Washington, mostra com polítiques expansives, estimulants de l’economia, són possibles a Espanya.

Veure informe en PDF

La Fundació Pere Ardiaca entrevista al catedràtic de Ciències Polítiques i Socials de la UPF Vicenç Navarro, respecte les polítiques d’ajustament que està duent a terme el govern espanyol. 23 de juliol de 2010, Barcelona.

Per a veure el vídeo han de clicar a la imatge

Article realitzat per la versió digital de Telecinco que conté una entrevista al professor Vicenç Navarro.

Accedir a la entrevista

Uns amics mallorquins que treballen en la recuperació de la memòria històrica a Mallorca (una part d’Espanya on la repressió feixista va ser particularment brutal) m’han enviat un discurs fet per la President Cristina Fernández Kirchner d’Argentina, en un acte al Museu de la Memòria Argentina, presidit per les Madres i Abuelas de la Plaza de Mayo. És un discurs coherent, producte d’una vocació democràtica. Prego als lectors del meu blog (el nombre de visites diàries oscil.la entre 3.500 i 4.000) que el distribueixin àmpliament en el seu entorn, ja que el que diu la presidenta Kirchner és molt rellevant per a Espanya. La presidenta denuncia les enormes resistències que els poders fàctics argentins (incloent l’Exèrcit i l’Església) i els partits conservadors exerceixen dificultant que es faci justícia i que fa declarar a la presidenta Kirchner que “si no trobem la justícia aquí, ens anirem a altres tribunals fora del nostre país”…

És un gran discurs que, per desgràcia, i conseqüència de la transició inmodélica, seria impensable que un Cap d’Estat o President del govern espanyol hagués fet i això malgrat que el nombre d’atrocitats i brutalitats va ser molt més gran a Espanya que en aquell país. Si us plau, ajudin a que el poble espanyol vegi el que passa en altres països, afegint pressió al govern espanyol per a que passi també aquí, fent justícia.

Vicenç Navarro

Veure el vídeo del discurs

Nota de Vicenç Navarro, Rector Emèrit de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya

Quan vaig llegir que Saramago havia mort em vaig sentir com si tots haguéssim perdut un gran amic. Quan els moviments socials, els sindicals i els partits d’esquerra van decidir recuperar la Universitat Popular que havia existit a Catalunya (anomenant-la “Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya) i em van demanar que dirigís, com a rector, aquesta nova Universitat Popular, vaig escriure a Saramago per preguntar-li si seria receptiu a ser membre del Consell Rector d’aquesta nova Universitat Popular, a la qual cosa va respondre amb gran caliu humà dient-me que estaria encantat, ja que creia que era una gran tasca establir un fòrum de reflexió en què coincidissin persones de diferents sensibilitats polítiques progressistes i involucrats en diferents tasques a la vida per preparar el futur a Catalunya i a Espanya, recuperant, al mateix temps, la memòria històrica.

Així va ser com va passar a ser membre fundador i assessor de la UPEC, oferint tot tipus de suports, consells i ajudes. La seva mort ens fa mal, ja que encara que estava lluny físicament, sempre el sentim com un més de nosaltres. I el sentim ara més que mai. El seu exemple d’home compromès, coherent i testimoni viu del que ha de ser una persona d’esquerres. Adéu company i amic! Sempre amb nosaltres!

Hem rebut aquest Power Point que ens ha semblat interessant i que passem a penjar en el blog.

Accedir al Power Point