Article publicat per Vicenç Navarro al diari digital EL PLURAL, 17 de gener de 2011
Aquest article analitza críticament els supòsits que es fan per concloure que la transició demogràfica, conseqüència de l’augment de l’esperança de vida, fan el sistema públic de pensions inviable. L’article mostra que aquests supòsits no tenen bases científiques. Continueu llegint »
Leer artículo completoArticle publicat per Vicenç Navarro a la revista SISTEMA DIGITAL el dia 14 de gener 2011
Aquest article mostra els errors que apareixen en la saviesa convencional que assumeix la inviabilitat del sistema públic de pensions resultat de la transició demogràfica. L’article mostra tals errors en un editorial recent de LA VANGUARDIA en el qual subratlla la imperiosa necessitat de retardar l’edat de jubilació a 67 anys basant-se en una sèrie de supòsits que l’article mostra són erronis i esbiaixats.
Leer artículo completoArticle publicat per Vicenç Navarro al diari PUBLICO el día 13 de gener de 2011
Aquest article mostra els errors que s’estan fent en el disseny de les reformes en el sistema públic de pensions, tals com assumir que l’increment de l’esperança de vida implica un retard en l’edat d’envelliment, entre altres errors. L’article mostra dades procedents de la literatura científica que qüestionen tals supòsits, concloent que el retard obligatori de l’edat de jubilació als 67 anys danyaria la qualitat de vida i benestar social d’amplis sectors de les classes populars.
Leer artículo completoAquest article es basa en una presentació realitzada pel Pr Navarro en les Jornades de l’Ararteko, Defensoria del Poble del País Basc, el 21 de maig de 2010, al Palau Euskalduna de Bilbao.
L’article fa un resum de la situació de l’Estat del Benestar a Espanya, amb breus observacions sobre la situació al País Basc, concloent que tant Espanya com el País Basc gasten en el seu estat del benestar molt menys del que els correspon pel nivell de desenvolupament econòmic que tenen. Espanya, després de 32 anys de democràcia, encara està entre els països de la UE-15 amb una despesa pública social per habitant més baixa, situació que s’està empitjorant com a conseqüència de la crisi.
Continueu llegint »
Publicat a EL PLURAL per Vicenç Navarro, 10 de gener de 2011.
Aquest article critica les polítiques públiques de reducció de la despesa pública que estan retardant la recuperació econòmica a Espanya. Tals polítiques es justifiquen (erròniament) com a resposta a les pressions dels mercats financers, ignorant que (com l’article mostra), la preocupació major de tals mercats és la falta de creixement econòmic (precisament facilitat per tals retallades de despesa pública). El que l’estat, tant central com autonòmic (incloent la Generalitat de Catalunya) hauria de fer, és incrementar la despesa pública en creació d’ocupació, (incloent en l’estat del benestar), en inversions que suposin un estalvi energètic i en transports i comunicacions que millorin la qualitat de vida de les classes populars, i en la provisió de crèdit públic, establint bancs públics. Tal augment de la despesa pública hauria de finançar-se mitjançant polítiques fiscals progressives que corregeixin la subfinanciació de l’estat, un dels menys finançats de la UE-15. L’article critica també les polítiques propostes de reducció de despesa pública per Artur Mas a Catalunya i l’argumentació que les sosté.
Leer artículo completoArticle publicat per Vicenç Navarro a la revista TEMAS PARA EL DEBATE, gener de 2011
Aquest article analitza les causes polítiques del subdesenvolupament social d’Espanya i de la crisi econòmica i financera actual. L’enorme poder de les forces conservadores a Espanya ha estat responsable d’una de les desigualtats socials més accentuades a la UE, que ha determinat un enorme endeutament de les classes populars i un accentuat creixement de les rendes del capital financer, invertit principalment en activitats especulatives. La solució de la crisi requereix unes mesures redistributives d’improbable realització resultat de l’enorme desequilibri de forces en la relació capital-treball a Espanya excessivament esbiaixat a favor del primer. Continueu llegint »
Leer artículo completo
