Publicat a la revista digital SISTEMA, 9 d’octubre de 2009

Aquest article indica que és un error, en un moment de Gran Recessió, disminuir el dèficit de l’estat, quan ni tan sols han aparegut dades sòlides de recuperació. L’article critica també el Pacte de Estabilitat, al que defineix com a arbitrari i sense base científica: respon a una filosofia que ha estat responsable de l’elevat atur a la UE. Continueu llegint »

Publicat al diari PÚBLICO, 8 d’octubre de 2009

Aquest article senyala que Espanya és el país de la UE-15 amb majors desigualtats socials, degut a l’escàs impacte resdistributiu de l’estat espanyol (el menys redistributiu de la UE-15), conseqüència de la gran regressivitat de les seves polítiques fiscals (les més regressives de la UE-15) i del seva escassa despesa pública social (la més baixa de la UE-15). Continueu llegint »

Publicat a TEMAS PARA EL DEBATE, a l’edició d’octubre de 2009

Una tesis del pensament liberal és que a major protecció social i a major regulació en els mercats laborals existents en un país, ens trobem una menor eficiència econòmica. Segons aquestes tesis, la suposada superioritat de l’economia nord-americana (considerada una de les més eficients del món) sobre la dels països de la UE-15, es basa en la seva limitada protecció social i elevada desregulació dels seus mercats de treball. Aquest article mostra que la privatització de l’estat del  benestar als Estats Units (on la sanitat, per exemple, està finançada privadament a base de aportacions empresarials) afegeix unes enormes rigideses als seus mercats laborals, responsables de una baixa eficiència econòmica, com ho demostra l’escàs número d’empreses mitjanes i petites que es creen al país, un número molt menor que a la majoria de països de la UE-15. Continueu llegint »

Publicat a la revista digital SISTEMA, 2 d’octubre de 2009

Aquest article mostra que l’estat espanyol té un impacte redistributiu molt limitat la qual cosa es deu a l’escassa despesa pública social i a la limitada progressivitat de les polítiques fiscals. L’article també critica les últimes declaracions del Ministre d’Indústria, Miguel Sebastián, que ha subratllat que “els impostos no estan per a redistribuir riquesa sinó per a obtenir ingressos”, assenyalant que aquesta actitud, traduït en les polítiques fiscals portades a terme pels successius governs espanyols, és la causa de què Espanya sigui el país de la UE-15 menys corrector de les desigualtats socials, les més altes de la UE-15. Continueu llegint »

Publicat al diari PÚBLICO, 1 d’octubre de 2009

Aquest article documenta com el retard social d’Espanya (que té una de les despeses públiques socials per habitant més baixes de la UE-15) es deu a les polítiques fiscals i pressupostàries liberals dels successius governs espanyols, dutes a terme des de 1993 (quan es va iniciar el procés de convergència  monetària d’Espanya amb l’Eurozona). Aquestes polítiques van comptar amb un ampli recolzament a la majoria de mitjans d’informació i persuassió, els quals -a partir de les declaracions del President Zapatero- s’han mobilitzat per a evitar el canvi de tals polítiques. Continueu llegint »

Aquest article analitza els canvis en les condicions de salut i qualitat de vida en les poblacions dels països desenvolupats i dels països en vies de desenvolupament, durant els últims 30 anys, com a conseqüència de l’aplicació de les polítiques neoliberals per nombrosos governs i promogudes pel Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional i per l’Organització Mundial de la Salut, així com per agències internacionals. L’autor mostra que el que ha vingut succeint no és tant una reducció de les intervencions de l’Estat sinó un canvi en la naturalesa i en el caràcter de les citades intervencions, amb el resultat de major canvis en les relacions de poder de classe (re raça i gènere) a casa país, establint una aliança entre les classes dominants dels països desenvolupats i les dels països en desenvolupament –una aliança de classes responsable de la promoció de la seva ideologia: el Neoliberalisme. Aquesta és la causa de les enormes desigualtat en salut en el món d’avui- l’article conclou amb un anàlisi de l’informe final de la Comissió de Determinants Socials de la Salut de l’OMS, elogiant i aplaudint el seu anàlisi i molts de les seves recomanacions, però criticant la seva falta d’atenció a les relacions de poder que representen els determinants socials. No és únicament que les desigualtats matin a les persones –com senyala l’informe- sinó que qui és responsable d’aquestes desigualtats maten a les persones. I sabem el nom d’aquest responsables. Continueu llegint »