Article publicat per Vicenç Navarro al diari PUBLICO, 18 de novembre de 2010

Aquest article critica les tesis presents en el recent documental de TVE sobre el reconeixement de les víctimes del que el documental defineix com els dos bàndols de la Guerra Civil i que semblen ser sostingudes pel govern espanyol i pel major partit de l’oposició. Aquestes tesis són que la Llei aprovada per les Corts (coneguda com de la Memòria Històrica) hauria de tancar les ferides dels dos bàndols, reconeixent per igual als vencedors i els vençuts, amb limitacions pel que fa al reconeixement d’aquests últims perquè tal llei o qualsevol altra no podien anul·lar els judicis dels vençuts que els van condemnar a mort per ser l’estat actual continuista de l’estat anterior. L’article critica aquestes tesis indicant que l’equivalència en el reconeixement de les víctimes és un indicador d’insensibilitat democràtica, i que el continuisme en l’estat és un obstacle per al seu ple desenvolupament democràtic. Continueu llegint »

Article de Vicenç Navarro, 22 d’octubre de 2010

Aquest article analitza críticament el documental de TVE sobre la Memòria Històrica que es basa en entrevistes a José Álvarez Junco, Javier Pradera, Santos Julià i Julián Casanova. L’article argumenta en contra de les tesis sostingudes en el documental que un cop enterrats els desapareguts és important tancar el capítol de recuperar la memòria històrica i deixar d’exigir responsabilitats pels assassinats i crims comesos pels vencedors de la Guerra Civil. L’article sosté que la recuperació dels desapareguts comporta la recuperació de la seva memòria i la correcció de la història del nostre país, que continua promovent la visió que el que anomenen erròniament “els dos bàndols” van compartir les responsabilitats del que va passar. La limitada democràcia espanyola requereix una correcció de la història d’Espanya, perquè aquesta estigui basada en els valors democràtics que la majoria dels desapareguts van defensar. Continueu llegint »

Article publicat per Vicenç Navarro al diari digital EL PLURAL, 26 de juliol de 2010

Aquest article qüestiona les tesis de Santos Julià que sosté que la Llei de la Memòria Històrica és innecessària i fins i tot contraproduent, afirmant que no hi va haver repressió ni tampoc silenci de les veus dels vençuts i dels seus descendents durant la majoria del període democràtic. L’article mostra que sí que hi va haver silenci o tergiversació de la memòria dels vençuts i dels seus descendents, reproduint així la memòria històrica dels vencedors. Continueu llegint »

Article publicat per Vicenç Navarro al diari PUBLICO, 22 de juliol de 2010

Aquest article assenyala que l’enorme domini de la vida política, mediàtica i cultural per part dels descendents (biològics i/o ideològics) dels vencedors de la Guerra Civil explica l’enorme resistència existent a Espanya a corregir la versió històrica dominant, recuperant la dels vençuts.

Continueu llegint »

Article publicat per Vicenç Navarro en el diari digital EL PLURAL, 8 de juliol de 2010

Aquest article respon algunes de les crítiques que l’establishment mediàtic i polític basat a Madrid (incloent veus del socialisme madrileny) ha fet al President Montilla per la seva crida a la mobilització popular del 10 juliol. L’article assenyala que aquesta protesta no és contra Espanya (com els nacionalismes centrals i perifèrics intenten presentar-ho) sinó contra el TC i la seva instrumentalització per les dretes espanyoles (i algunes altres veus estancades en el pensament heretat del règim anterior) per diluir un Estatut aprovat pel Parlament català, les Corts Espanyoles i ratificades pel poble català. El dictamen del TC és un pas enrere cap a la realització d’una Espanya plurinacional, ressentida i no desitjada per una concepció centralista i uniforme d’Espanya.

Continueu llegint »

Article publicat per Vicenç Navarro al diari digital EL PLURAL, 5 de juliol de 2010

Aquest article qüestiona alguns dels supòsits que sostenen la imatge de la Transició com modèlica. Assenyala que l’oposició a recuperar la memòria històrica es deu a l’enorme domini que els vencedors del conflicte civil (1936-1939) i els seus descendents (independentment del color polític en què es troben) tenen sobre els aparells de l’estat, que promouen la percepció d’equidistància en el desenvolupament d’atrocitats suposadament realitzades per ambdós bàndols. Han estat els vencedors i els seus descendents que han volgut promoure la imatge de que la Transició va ser modèlica, basada -segons ells- en la reconciliació. L’article conclou que milions de vençuts i els seus descendents no s’han reconciliat amb els vencedors i els seus descendents, la majoria dels quals han no admès la responsabilitat dels seus antecessors en els horrors d’aquell règim feixista. Continueu llegint »