Entrevista del diari Última Hora al professor Navarro, amb motiu de la seva participació a la taula rodona “La situació de les pensions a Balears i a l’Estat: passat, present i futur”, que tindrà lloc a la sala de plens del Consell de Mallorca, C/ del Palau Reial, 1, Palma, el dia 22 de juny a les 18:30h.
(Pregunta) Com veu l’actual situació política a Mallorca i a les Balears?
(Resposta) No conec de prop la realitat de Mallorca i les Illes. La única observació que faria és que no és bo per un país centrar-se tant en el turisme. És un tema que he estudiat a nivell nacional i internacional i crec que hi ha suficient evidencia que un país basat en el turisme té problemes de salaris baixos i economia poc estable.
(P) Vostè defensa les polítiques socials, però com es poden compatibilitzar amb el fet que l’Arxipèlag aporta a Madrid molt més del que rep en imposts?
(R) De nou, no puc parlar del tema de les Illes, però sí que puc parlar de Catalunya. El subdesenvolupament de l’Estat del Benestar a Catalunya no es deu sols al dèficit fiscal amb l’Estat espanyol sinó també a les polítiques públiques imposades per les forces conservadores i neoliberals que han dominat les institucions de la Generalitat durant la majoria del temps democràtic. Les reformes laborals que van determinar un gran deteriorament del mercat laboral, les polítiques fiscals regressives i les retallades de la despesa pública social es van fer per les forces polítiques que controlen tant l’Estat com la Generalitat, totes elles de sensibilitat conservadora i neoliberal.
(P) És sostenible un PIB fort amb un finançament autonòmic esquifit i una inversió pública dèbil y frenada pel deute?
(R) Es obvi que la manera com fa la pregunta ja sap la resposta.
(P) Com valora els governs d’esquerres a les Balears i a Mallorca?
(R) Representen una bafarada d’aire fresc desprès d’anys de govern conservador que no tenia sensibilitat progressista, com els fets ho van demostrar.
(P) Què els recomanaria als illencs per a impulsar una millor política social?
(R) Que es mobilitzin per impulsar un canvi profund de les institucions polítiques, tant a nivell de l’Estat central com autonòmic. S’han de redefinir les coordinades de poder dins l’Estat espanyol, que sigui més divers i plurinacional del que es ara, amb una major sensibilitat social.
(P) Estan garantides les pensions dels majors en el futur?
(R) Espanya té els recursos suficients no sols per mantenir les pensions, sinó fins i tot expandir-les. En realitat Espanya es gasta menys en pensions del que s’hauria de gastar per la despesa que té. El problema de les pensions no és la falta de diners al Estat, sinó la manera com es financen les pensions. Si les pensions es financen a base del mercat de treball, com es fa ara, és lògic que a més deteriorament d’aquest mercat de treball, més baixes les possibilitats de finançament de les pensions. Ara bé. Les pensions es podrien pagar dels fons generals del Estat, tal com passa en altres països com Dinamarca.
(P) Per què la dreta fa tanta de por amb les pensions? Com es pot compatibilitzar aquesta por amb el seu suposat humanisme?
(R) La dreta representa la banca i les companyies d’assegurances, que els interessa la idea de que les pensions futures es podran pagar i que la gent necessita anar ràpidament a fer-se un assegurament privat. Ara bé, la veritat més ocultada en aquest país és que el sistema privat d’assegurament es totalment insostenible, i està en una crisis tremenda.
(P) Com analitza el procés independentista a Catalunya?
(R) Com una lògica resposta a la manca de sensibilitat de l’Estat central cap a una Espanya plurinacional. A Espanya ha governat una estructura de poder en que la visió d’una Espanya uninacional i unicèntrica, que ha caracteritzat sempre l’Estat jacobí borbònic. Es necessita una Espanya plurinacional amb una cultura republicana.
(P) És per a vostè aquest moviment en el fons burgès o és una aspiració de tot un poble?
(R) El moviment en si és un moviment popular, més fort fora de Barcelona que a la ciutat capital, que està dirigit per la Generalitat de Catalunya, en el que la força dirigent, l’antiga Convergència, ha estat responsable en part de l’escàs finançament de l’Estat del Benestar i també de la privatització de la sanitat i de les pensions. Això explica que alguns sectors amplis de la classe treballadora no se sentin gaire identificats per la secessió de Catalunya d’Espanya.
(P) Què li sembla la postura dels Comuns a Catalunya?
(R) És un intent de defensar el sobiranisme i el dret a decidir sense estar instrumentalitzat per fins electorals reproduint, una vegada més, el 9 de novembre.
(P) Quin hauria de ser el paper de Balears davant el procés català?
(R) Un de simpatia i de suport, sempre i quan sigui un procés autènticament democràtic, sense ser manipular.
(P) Com veu la situació internacional ara? Personatges com Trump eren impensables fa poc temps. És això un símptoma d’esgotament de la democràcia als Estats Units?
(R) En Trump és el resultat d’un enfado de la classe treballadora blanca dels EUA, que es la majoria de la classe treballadora, en contra de l’establishment polític i mediàtic basat en Washington. En Trump és una persona molt astuta que ha pogut canalitzar aquest enfado. Ara bé, serà un autèntic desastre tant per les classes populars dels EUA com per tot el mon. El que s’ha d’entendre és que Trump és símptoma d’una crisis profunda causada precisament per les polítiques del govern federal format per interessos financers i econòmics.
(P) En el seu darrer llibre, Henry Kissinger parla d’un nou ordre mundial basat en el respecte a les diferències. Però la realitat es que la violència no atura. Estàn les democràcies més en perill del que es pensen els seus propis defensors?
(R) Jo mai escolliria Henry Kissinger com punt de referència per res de bó. Va ser una persona molt responsable de l’horrible guerra de Vietnam, i sempre ha defensat el domini dels interessos que controla el govern dels EUA a nivell mundial.