Publicat a la revista EL TRIANGLE, 2 de novembre de 2009
Aquest article publica la carta al director de La Vanguardia que aquest rotatiu no va publicar, silenciant amb això la lluita duta a terme per persones en l’exili en l’establiment de la democràcia en aquest país. L’article assenyala el rol que La Vanguardia va jugar durant la dictadura.
He d’admetre que, per regla general, no llegeixo les necrològiques que es publiquen en la premsa. Però si que vaig llegir a La Vanguardia la necrològica d’una persona a la qual vaig conèixer bé, la del professor León Eisenberg, de la Universitat d’Harvard, i abans de la The Johns Hopkins University, un dels científics nord-americans de major renom internacional en les àrees mèdiques i socials. El professor Eisenberg era un psiquiatra que va descriure i va definir l’autisme, distingint-se per una enorme productivitat científica, que va repercutir sobre la qualitat de vida de milions de persones, no només d’EEUU, sinó de totes les parts del món. Els seus treballs en salut mental han tingut gran impacte en la comunitat científica internacional. Era, doncs, lògic que l’obituari (que era una simple traducció –sense presentar-la com a tal- al castellà de l’obituari que s’havia publicat en la premsa nord-americana) es centrés en aquestes contribucions científiques.
El professor Eisenberg, no obstant això, es va distingir en altres activitats i labors, algunes d’elles relacionades amb la nostra pròpia història. Va ser una de les persones a EEUU que més va recolzar a les forces democràtiques espanyoles que tant van lluitar des de dintre com des de fora d’Espanya contra la dictadura.
El vaig conèixer en 1965 quan l’exili em va portar a EEUU. Ell era, llavors, Catedràtic de Psiquiatria en la The Johns Hopkins University. Jo acabava d’arribar a tal universitat, com a professor junior. Quan vaig arribar a EEUU vaig voler contactar amb les persones que havien lluitat a Espanya amb les Brigades Internacionals, per agrair-los-hi el que havien fet pel meu país. Recordaré sempre el dia que els meus pares –lluitadors antifeixistes, brutalment represaliats per la dictadura- ens van fer prometre, a tots els seus fills, que si en el futur ens creuàvem amb membres d’aquelles Brigades, els oferíssim la nostra casa com si fos la seva. Per aquest motiu vaig voler agrair-los la seva lluita per la Democràcia. Quina va ser la meva sorpresa quan vaig descobrir que tals persones estaven discriminades a EEUU i estaven sofrint una enorme repressió, la qual havia estat denunciada per molt pocs intel•lectuals a EEUU, entre ells el Professor Eisenberg. Ell em va ajudar a posar-me en contacte amb ells, els quals vivien gairebé en condicions de clandestinitat.
Així va ser com es va iniciar una relació humana i d’amistat entre ell i jo. Com a membre de la resistència antifeixista espanyola, vaig poder constatar l’enorme ajuda que el Professor Eisenberg va prestar a la lluita democràtica a Espanya des de l’exterior, convertint-se en una peça clau en l’entramat que va lluitar pel nostre país. La història d’aquesta ajuda exterior no s’ha escrit, ni s’ha agraït la labor realitzada pels antifeixistes de l’exterior. Comença ara a Espanya a reconèixer-se i homenatjar-se, a descriure’s als directors de cinema de Hollywood que van donar suport a les forces antifeixistes a EEUU, sent part d’aquest descobriment el documental “Hollywood contra Franco”. Però va haver-hi també intel•lectuals pertanyents al món científic que, arriscant les seves carreres, van donar suport a les forces democràtiques espanyoles, sent el Professor Eisenberg un d’ells.
Per aquest motiu vaig enviar la següent Carta al Director de La Vanguardia en la qual donava a conèixer aquesta dimensió humana i política del Professor Eisenbergm informant al lector espanyol de la seva contribució a la lluita antifeixista. La carta era la següent:
Carta al director de La Vanguardia
El professor León Elsenberg va donar suport a les forces democràtiques a Espanya
El comprensible èmfasi a subratllar els assoliments científics i professionals dels morts recentment, no hauria de ser raó per a oblidar altres aspectes humans que mereixen ser reconeguts. El Professor León Eisenberg, Catedràtic de psiquiatria infantil de la meva universitat, The Johns Hopkins University, no va ser només un gran científic –pioner en el diagnòstic de l’autisme- sinó que va ser un dels científics nord-americans que van recolzar més a les forces democràtiques que van lluitar contra la dictadura franquista a Espanya. La seva estima per Espanya va fer que donés suport activament a la resistència antidictatorial, distingint-se en aquest suport que va honrar la seva trajectòria no només científica sinó també humana.
Professor Vicenç Navarro. The Johns Hopkins University i Universitat Pompeu Fabra.
Em va sorprendre i entristir que La Vanguardia no publiqués la carta. Aprofito l’espai que m’ofereix El Triangle per a denunciar tal comportament editorial. Quan el Professor Eisenberg va estar donant suport a la resistència antifeixista espanyola en els anys cinquanta i seixanta, La Vanguardia, (llavors La Vanguardia Española), era l’instrument mediàtic de les forces conservadores que van donar i van col•laborar activament amb la dictadura, de la qual es beneficiava extensament. La família Godó, propietària de La Vanguardia, va col•laborar activament amb la dictadura, silenciant i ocultant l’enorme repressió sobre la qual es basava (per cada assassinat polític que va cometre *Mussolini, Franco va cometre 10.000, segons va documentar el Professor Malekafis, estudiós del feixisme europeu en la Universitat de Columbia a Nova York). Tal família va gaudir d’un monopoli mediàtic a Catalunya, pel seu suport a la dictadura, guanyant enormes beneficis com a conseqüència d’ella, realitat ocultada i tergiversada en la biografia oficial del Comte de Godó. Tal família sabia el que estava ocorrent a Espanya, i va contribuir a això, ocultant-lo i silenciant-lo.
Un hagués pensat que amb aquest historial seria raonable que amb la finalitat de poder mostrar les seves credencials democràtiques, hauria estat sensible al reconeixement d’aquelles figures internacionals que van col•laborar en la lluita en contra de la dictadura. Segons sembla, prefereixen oblidar-lo i silenciar aquella part de la nostra història. Després de tot, no m’hauria de sorprendre. Considerant el paper que van jugar en aquell període, és comprensible que preferissin silenciar-lo.
Veure article en PDF