Article publicat per Vicenç Navarro al diari digital EL DEBAT, 14 d’octubre de 2010
Aquest article mostra exemples del biaix neoliberal dels mitjans televisius a Catalunya (incloent de TV3 i el Canal 33) que caracteritza els informatius i programes d’aquestes cadenes. L’article assenyala el perjudici que aquest biaix representa per a la salut democràtica de Catalunya, empobrint-la considerablement.
El major problema que té la democràcia a Catalunya és el biaix neoliberal dels majors mitjans televisius existents al país, incloent-hi TV3. Tal biaix apareix fins i tot en el reportatge de les notícies, tal com va aparèixer en la cobertura informativa de la Vaga General. L’èmfasi en la informació i debat en el període pre-vaga va ser sobre els sindicats, més que sobre les causes que havien determinat la convocatòria de Vaga General. I el Telenotícies del migdia (a dos quarts de tres de la tarda), el dia de la Vaga General, TV3, entre d’altres, va iniciar la cobertura de la Vaga amb els reportatges ocorreguts arran dels violents actes antisistema i les pressions realitzades per alguns piquets dels sindicats. L’impacte voluntari o involuntari que es transmetia era que una vaga és una situació violenta i que els sindicats són agents agressius que aconsegueixen els seus objectius a través de la força i fins i tot de la violència. No cal dir que els periodistes van aclarir que la majoria de manifestants havien estat pacífics, però l’ordre i espai consumit en el reportatge per aquelles mesures violentes havien causat ja un impacte. Res va aparèixer, per cert, de la violència silenciosa i silenciada que es va donar en milers de llocs de treball, en què l’empresari va realitzar tot tipus d’amenaces als seus treballadors perquè no se sumessin a la vaga. Per què no va interrogar TV3 (entre d’altres), en aquell informatiu, a treballadors que havien estat amenaçats d’acomiadament en cas que no fossin a la feina? Aquesta violència va ser molt més estesa i silenciada que la realitzada per alguns piquets sindicals que van ser els que van concentrar tota l’atenció, centrada en aquells actes violents. I, per cert, cap dels tertulians (totòlegs, experts en tot), que són els mateixos des de ja fa anys, va elaborar o expandir la manca d’equilibri en les notícies sobre la vaga.
Però aquest biaix neoliberal apareix també en la baixa presència de veus d’esquerra a les tertúlies i als programes, que també es presenta a TV3, una cadena pública, que a més del biaix nacionalista conservador té un biaix neoliberal molt marcat que, tot i que no és únic en les televisions existents a Catalunya (amb notables excepcions), crida l’atenció ja que totes les enquestes senyalen que la majoria de persones a Catalunya es posiciona en el centreesquerra i l’esquerra, postures que rarament apareixen en tals programes públics. Un exemple recent és el reportatge que es va emetre dos dies després de la Vaga, anomenat “4.645.500, Màxim atur”, emès en el programa ‘Sense Ficció’ a TV3. El tema era l’atur i les seves causes. Es va centrar en el mercat de treball, assumint que el problema de l’elevat atur es basa en el mercat de treball, supòsit que és, en si, qüestionable. Temes com la disponibilitat de crèdit, el comportament especulatiu de la banca, la relació entre el capital financer i el capital productiu, entre d’altres, a penes van aparèixer, excepte per ser ridiculitzats per dos economistes neoliberals que treballen a Escòcia, que van presentar maliciosament que aquestes són preocupacions de mentalitats conspiradores que dubten de la bondat i eficàcia dels mercats.
Dins de l’anàlisi dels mercats de treball, el major èmfasi va ser sobre les mesures aprovades per les Corts Espanyoles. És d’agrair que, a l’inrevés que en altres programes, apareguessin també veus crítiques de la saviesa convencional neoliberal. Però van ser la minoria. El fil conductor el van portar economistes com el Sr. Dolado, ben conegut per les seves tesis neoliberals, que ha estat el promotor d’un manifest de cent experts economistes a favor de la reforma, encaminada a afavorir l’acomiadament. Mai es va fer referència a un altre manifest signat per més de 500 professors (experts, la majoria, en temes laborals) contraris a aquestes mesures. En realitat, molts estudis rigorosos publicats als Estats Units han documentat que facilitar l’acomiadament no crea ocupació. I el millor indicador d’això és que la Llei aprovada per les Corts Espanyoles ja està creant més desocupació, amb destrucció de contracte fix. Per cert, l’únic economista nord-americà (professor de Chicago) que apareix en el programa fa la sorprenent afirmació (típicament neoliberal) que les retallades de la prestació d’atur reduiran la desocupació, ja que les persones deixaran de desitjar estar en la desocupació quan se’ls elimini la prestació, afirmació desmentida pels treballs de l’Economic Policy Institute, del Center for Economic and Policy Research i d’altres, que han documentat l’error d’aquesta tesis neoliberal. Per què es va convidar a aquest economista i no a un altre de persuasió diferent, o no es va convidar, almenys, a dos amb persuasions oposades?
Per cert, fa uns dies es va donar el Premi Nobel d’Economia a tres economistes: Diamond, Mortensen i Pissarides, pel seu treball de desenvolupar un model que porta el seu nom que analitza els comportaments dels mercats de treball. Gairebé unànimement, els mitjans, tant escrits, orals, com televisius a Catalunya i a Espanya han indicat que aquests economistes mostren que la protecció social (com la prestació d’atur) creen atur: la postura típica del pensament econòmic neoliberal. El Sr. Dolado ha arribat fins i tot a dir que, aplicant el model d’aquests senyors a Espanya, es pot veure que reduint la protecció i la prestació per l’atur (la postura que ell afavoreix), l’atur a Espanya es reduirà a la meitat. La lectura dels treballs d’aquests autors no permet, però, tals conclusions. Com indica el professor d’economia de Harvard University, Edward L. Glaeser, un dels economistes que ha treballat més en la línia d’aquells autors, en el seu comentari laudatori dels premiats, conclou: “El treball d’aquests economistes no ens diu com solucionar els actuals nivells d’atur, però sí que ens ajuda a donar-li sentit al nostre patiment actual. Els seus models ens diuen que les opinions generalment acceptades avui en dia –com ara la creença que l’augment de les prestacions per atur sempre fa augmentar la desocupació– poden estar equivocades.” (New York Times, 11.10.10). Precisament el contrari del que diu Dolado i de la saviesa convencional neoliberal que els mitjans reprodueixen.
Però continuem amb l’anàlisi del biaix neoliberal. I un altre exemple és el programa ‘Singulars’, del conegut convergent, el Sr. Barberà, al Canal 33, que el dilluns abans de la Vaga General, dedica el seu programa a entrevistar al financer neoliberal Jonathan Tepper, que atribueix el major problema de l’economia espanyola als elevats salaris d’Espanya, indicant que la Vaga General és innecessària i contraproduent. Em sembla molt bé que tal senyor sigui entrevistat però em sembla molt malament que no s’entrevistés també un keynesià d’esquerres presentant unes altres dades i uns altres punts de vista que qüestionessin tal part del dogma neoliberal.
Aquest biaix constant, gairebé asfixiant, que apareix en tots els mitjans, és fins i tot més censurable a TV3, perquè està pagada per la majoria de la ciutadania de Catalunya, que per cert considera que hi havia motius per a una vaga general i que considera que els salaris són massa baixos (i els beneficis empresarials massa alts). En realitat, aquest biaix antiesquerres a les televisions a Catalunya és la major causa que les reformes socials que ha fet el govern tripartit d’esquerres hagin tingut escassíssima visibilitat mediàtica. Les televisions, incloent-hi TV3, s’han centrat en les tensions intragovernamentals lògiques i previsibles en un govern de coalició, presentant-les com a “picabaralles” i una “olla de grills”. Aquesta percepció, promoguda pels mitjans televisius, és resultat d’una escassa cultura democràtica en tals mitjans, acostumats a una cultura de domini personalista del President tal com va passar durant el període pujolista. En realitat, la majoria de governs democràtics a Espanya son de coalicions i tals tensions eren secundàries a la major tasca del govern que, en la seva gran majoria, va complir les seves promeses electorals, sent el període 2003-2010, el període que ha vist més reformes progressistes en la història de Catalunya des del 1939.
En aquesta situació considero particularment censurable, des del punt de vista democràtic, el comportament de TV3. TV3 és un mitjà públic i té el deure d’informar i presentar la realitat, sense els biaixos nacionalistes conservadors i neoliberals que la caracteritzen. La supervisió de tal canal públic per les autoritats públiques ha estat summament deficient, per dir-ho d’una manera amable.
Però la crítica hauria estendre’s al que s’anomena la “intel•lectualitat catalana”, associada amb la corporació TV3, que ha estat callada davant d’aquests comportaments. TV3 va vetar un programa de televisió que donava espai a les esquerres que afavorien l’establiment d’una República. Amb comptadíssimes excepcions, va haver-hi un silenci ensordidor sobre tal censura. I la intel•lectualitat que apareix en tertúlies i altres programes de la corporació pública catalana de televisió, i que es presenta com a democràtica, no en va dir ni piu. I ara estan presentant programes en què es veu un clar biaix antisindical i anti classe treballadora catalana i es mantenen en el mateix silenci. I tot això sostenint que estimen Catalunya. A quina Catalunya es refereixen? A la Catalunya que exclou a les esquerres? A la Catalunya neoliberal que els partits nacionalistes estan proposant?
Veure article en PDF