Article publicat per Vicenç Navarro al diari ARA, 20 de maig de 2012
Aquest article mostra que hi ha altres alternatives a les retallades a nivell de l’Estat (central i autonòmic).
Els governs que ha tingut Espanya en els últims cinc anys han promogut i promouen la percepció que no hi ha alternatives a les polítiques de retallades de despesa pública social, polítiques que com sabem estan afectant negativament el benestar i la qualitat de vida de la població i molt en particular de les classes populars. Transferències públiques com les pensions i serveis públics com la sanitat, l’educació, els serveis socials, els serveis a les persones amb dependència, les escoles d’infància i moltes altres estan sent objecte de retallades substancials amb l’objectiu de reduir el dèficit públic i -segons se’ns diu- recuperar “la confiança dels mercats”.
Ara bé, s’ignoren altres mesures que de cara a aconseguir els fons que es volen obtenir serien tan o més eficaces que aquestes reduccions de la despesa pública. Vegem, doncs, alternatives a les retallades.
En el seu intent d’estalviar 1.500 milions d’euros, els governs espanyols han congelat les pensions públiques. Però aquests governs podrien haver obtingut fins i tot més recursos mitjançant cadascuna d’aquestes mesures: mantenir l’impost del patrimoni que es va eliminar (2.100 milions), cosa que va beneficiar predominantment les rendes superiors; anul•lar la baixada d’impostos de successions que ha tingut lloc recentment (2.552 milions); revertir la baixada d’impostos a les persones que ingressen més de 120.000 euros a l’any (2.500 milions). Cap d’aquestes tres alternatives va ser considerada.
Ara el govern espanyol ha exigit unes retallades en la despesa pública sanitària d’una quantitat més que respectable (6.000 milions d’euros), que reduirà la qualitat d’aquests serveis. El govern, no obstant això, podria haver anul•lat la baixada de l’impost de societats de grans empreses que facturen més de 150 milions d’euros a l’any, que representen només el 0,12% de totes les empreses: d’aquesta manera hauria recollit 5.300 milions d’euros. Però aquesta mesura tampoc va ser considerada.
Un altre exemple són les retallades del govern espanyol de 600 milions d’euros en el finançament dels serveis domiciliaris a les persones amb dependència (els serveis coneguts com el quart pilar del benestar). En lloc d’aquestes retallades, el govern podria haver eliminat les ajudes a l’Església catòlica per finançar l’ensenyament de la religió catòlica a les escoles públiques (582 milions) o l’equipament militar en helicòpters Tigre, carros de combat i altres vehicles (1.500 milions d’euros).
El govern espanyol intenta arribar a retallar en tots els serveis públics del subfinançat estat del benestar espanyol. La despesa pública social per habitant a Espanya és la més baixa de la Unió Europea dels Quinze (UE-15, el grup de països més semblants al nostre nivell de desenvolupament econòmic), amb una quantitat total de 25.000 milions d’euros que deteriorarà encara més l’Espanya social. Aquestes retallades serien innecessàries si l’estat espanyol corregís el frau fiscal de les grans fortunes i de les grans empreses citades anteriorment (un frau que duen a terme amb la complicitat de la banca), amb la qual cosa aconseguiria 44.000 milions d’euros a l’any. Segons el sindicat d’inspectors de l’Agència Tributària de l’estat espanyol, les grans fortunes i les grans empreses que facturen més de 150 milions d’euros a l’any són les responsables del 72% de tot el frau fiscal a Espanya. Repsol, per cert, que ha intentat mobilitzar l’opinió popular perquè mostrés el seu empipament amb el govern argentí a causa de la seva nacionalització en aquell país, és una d’aquestes empreses que tenen sucursals en paradisos fiscals per evitar pagar impostos.
Per ingressar fons a l’Estat tampoc s’han tingut en compte alternatives que ja han estat aplicades de manera reeixida en altres països. Per exemple, en lloc de copagaments sanitaris es podria desenvolupar un impost finalista per a sanitat. Així ho ha fet, i amb èxit, el Canadà. Aplicant aquesta mesura a Espanya es podrien aconseguir 6.900 milions d’euros. O es podrien gravar impostos especials per als beneficis bancaris, tal com ha suggerit fins i tot el Fons Monetari Internacional i tal com es fa en molts països, i s’obtindrien gairebé 3.000 milions d’euros; o es podria gravar amb 5 euros cada vol que surti d’aeroports espanyols, i s’aconseguirien gairebé 1.000 milions d’euros; o, com passa a Finlàndia, es podria modificar la quantitat pagada en multes (des de trànsit fins a altres normes) segons els ingressos de l’infractor, i es recollirien 862 milions d’euros.
I així moltes altres mesures que ni tan sols han estat considerades. A Espanya la manera de reduir el dèficit ha estat predominantment a força de reduir una despesa pública -incloent-hi la social- ja molt poc significativa. Aquesta va ser la línia seguida quan es va reduir el dèficit públic per respondre a les exigències del Tractat de Maastricht, que va establir l’euro, la qual cosa ha mantingut un estat del benestar poc desenvolupat.
A Espanya, només un adult de cada deu treballa en els serveis públics de l’estat de benestar. Si fos un de cada quatre com a Suècia es crearien cinc milions de llocs de treball i s’eliminaria aquesta desocupació tan elevada que patim. I aquests llocs de treball podrien pagar-se amb els recursos suggerits en aquest article.