Article publicat per Vicenç Navarro a la columna “Pensament Crític” al diari PÚBLIC, 13 de juliol del 2019.

Aquest article fa una crítica molt forta de la molt pobra cobertura que els principals mitjans d’informació estan fent de la situació política dels Estats Units. Aquests mitjans se centren excessivament en la figura de Trump, al qual presenten com el principal problema polític del país, quan en realitat un problema fins i tot major és per què la majoria de la classe treballadora el vota. L’article assenyala que el trumpisme és una conseqüència de la promoció de polítiques neoliberals per part del Partit Demòcrata, que ha abandonat la seva sensibilitat cap als enormes problemes de tipus econòmic i social que les classes populars estan patint, com a conseqüència de l’aplicació d’aquestes polítiques. L’article també critica les limitacions de la pràctica i llenguatge políticament correctes que, a l’emfasitzar la integració de la dona i de les minories en l’estructura de poder d’aquell país, ignoren l’impacte que aquestes polítiques tenen en la classe treballadora, cosa que crea un empipament canalitzat per Trump.

Continueu llegint »

Article publicat per Vicenç Navarro a la columna “Pensament Crític” al diari PÚBLIC, 11 de juliol del 2019.

Aquest article ofereix un tribut als professionals sanitaris del Sistema Nacional de Salut (SNS) que han jugat un paper molt important (i no sempre reconegut) en el desenvolupament d’aquest sistema públic d’atenció sanitària que, malgrat el seu enorme subfinançament, és dels millors del món. L’article també critica el sistema de jubilació forçosa que té aquest país, i accentua que la jubilació hauria de ser un dret i no una obligació.

Continueu llegint »

Article publicat per Vicenç Navarro a la columna “Pensament Crític” al diari PÚBLIC, 27 de juny del 2019.

Aquest article és una crítica a les direccions dels partits independentistes, autors i gestors del “procés” independentista unilateral via “exprés”, que qüestiona les seves tesis i mostra evidència que posa en dubte la seva credibilitat i validesa, alhora que denuncia el gran dany que aquest “procés” ha causat en la qualitat de vida i benestar de les classes populars de Catalunya i també d’Espanya. L’article subratlla que la necessària crítica al caràcter repressiu de l’Estat borbònic i al seu comportament antidemocràtic, amb l’empresonament o l’exili dels dirigents independentistes, no hauria d’inhibir un qüestionament de l’estratègia que ells van promoure.

Continueu llegint »

Article publicat per Vicenç Navarro a la columna “Pensament Crític” al diari PÚBLIC, 22 de juny del 2019.

Aquest article critica l’apropiació del llegat de Pasqual Maragall per part d’ERC a Barcelona, liderat pel seu germà Ernest. El llegat d’en Pasqual, tant com alcalde, primer, com president de la Generalitat, després, va ser el seu compromís amb l’aliança dels partits d’esquerres amb el tripartit, amb un clar compromís amb la seva visió plurinacional d’Espanya, establint l’Estatut d’Autonomia de 2006, contrari a la secessió de Catalunya, i la seva clara complicitat amb el govern espanyol per invertir massivament a Barcelona durant els Jocs Olímpics de 1992. Totes aquestes aportacions entren en contradicció amb les propostes d’ERC a Barcelona, volent promoure la secessió presentant a Espanya com la causa principal del subdesenvolupament social de Catalunya, amagant el mal causat per les polítiques públiques del govern independentista de la Generalitat de Catalunya, de clara orientació neoliberal, com han estat les seves retallades de la despesa pública social.

Continueu llegint »

Article publicat per Vicenç Navarro a la columna “Pensamiento Crítico” al diari PÚBLIC, 17 de juny del 2019.

Aquest article respon a un editorial del rotatiu El País, que acusa de demagogues les veus crítiques amb el mecenatge d’Amancio Ortega, i aplaudeix la tasca suposadament cívica d’una de les figures centrals del món empresarial espanyol. L’article mostra que és precisament la influència de la classe empresarial del país (ben representada per Amancio Ortega) sobre les institucions representatives de l’Estat espanyol la responsable de l’escàs finançament de l’Estat, inclosa la seva despesa pública social. A causa d’això, l’única explicació que es pot donar a aquest mecenatge és una campanya de màrqueting per ocultar precisament el que les seves empreses i la classe que representa han estat fent, les quals han negat els ingressos de l’Estat amb els quals es podria haver aconseguit el finançament de la sanitat pública que li correspon a Espanya pel seu nivell de riquesa.

Continueu llegint »