Article publicat per Vicenç Navarro al diari digital EL DEBAT, 21 de febrer de 2011

Aquest article critica la cobertura de l’anomenada revolució egípcia per part dels grans mitjans d’informació que s’han centrat en la mobilització de joves -la majoria professionals i llicenciats universitaris- i la seva utilització de les noves tecnologies de la comunicació, ignorant les mobilitzacions obreres al llarg del territori egipci que han estat les que, en realitat, han estat determinants en la dimissió del dictador. L’article detalla la naturalesa d’aquestes mobilitzacions que representen la major amenaça a la supervivència de la dictadura egípcia, la qual cosa explica que una de les primeres mesures preses per la Junta Militar hagi estat la prohibició taxativa de vagues i reunions de treballadors sindicalistes. Continueu llegint »

Entrevista al professor Vicenç Navarro sobre “Les revolucions democràtiques al món àrab” per l’ Associació Progressista d’Estudiants de Catalunya Continueu llegint »

Article publicat per Vicenç Navarro al diari digital EL PLURAL, 21 de febrer de 2011

L’article critica el fet que ni l’Església Catòlica ni la dreta espanyola han condemnat el règim dictatorial que va governar Espanya ni tampoc han donat suport a les víctimes del terror d’aquell règim, dificultant la recuperació dels cossos dels desapareguts. L’article contesta també la resposta hostil d’un dirigent del PP a les meves crítiques al comportament de l’Església catòlica durant la dictadura. Continueu llegint »

Article publicat per Vicenç Navarro a la revista digital SISTEMA, 18 de febrer de 2011

L’article mostra el suport dels governs dels Estats Units, França, l’OTAN, el FMI i la Internacional Socialista en l’establiment i manteniment de la dictadura existent a Tuníssia, assenyalant el paper determinant que sectors de la classe treballadora han tingut en les mobilitzacions que van forçar la caiguda del dictador. Continueu llegint »

Article publicat per Vicenç Navarro al diari PÚBLICO, 17 de febrer de 2011

Aquest article critica la cobertura de l’anomenada revolució egípcia per part dels grans mitjans d’informació que s’han centrat en la mobilització de joves -la majoria professionals i llicenciats universitaris- i la seva utilització de les noves tecnologies de la comunicació, ignorant les mobilitzacions obreres al llarg del territori egipci que han estat les que, en realitat, han estat determinants en la dimissió del dictador. L’article detalla la naturalesa d’aquestes mobilitzacions que representen la major amenaça a la supervivència de la dictadura egípcia, la qual cosa explica que una de les primeres mesures preses per la Junta Militar hagi estat la prohibició taxativa de vagues i reunions de treballadors sindicalistes. Continueu llegint »