Article publicat per Vicenç Navarro en el diari digital EL PLURAL, 24 de maig de 2010

Aquest article critica la incoherència del Partit Popular que, d’una banda, nega qualsevol identificació amb el franquisme però per altra banda s’oposa al enjudiciament dels assassinats comesos per aquella dictadura. L’article assenyala que lluny de ser un partit homologable a les dretes conservadores i liberals europees (ja que en els seus mitjans han denunciat al Tribunal Suprem espanyol per haver inhibit la investigació dels crims comesos per la dictadura, realitzada pel jutge Garzón), el PP és un partit més pròxim a la ultradreta europea que a la dreta democràtica del nostre continent. L’article analitza les conseqüències d’aquest fet per a la democràcia espanyola. Continueu llegint »

Article publicat per Vicenç Navarro a la revista digital SISTEMA, 21 maig 2010

Aquest article critica les polítiques econòmiques, fiscals i socials dels governs Blair i Brown que, distanciant-se clarament de les polítiques públiques que han caracteritzat a la socialdemocràcia, van adoptar polítiques liberals (amb alguns components tradicionals de la democràcia cristiana) causa del seu gran declivi electoral (que va passar des dels seus inicis). L’article mostra l’evidència que qüestiona la imatge promocionada pels seus apologistes (com Anthony Giddens) que la Tercera Via va ser molt popular a la Gran Bretanya. Les dades no avalen aquest diagnòstic. Continueu llegint »

Article publicat per Vicenç Navarro en el diari PÚBLICO, 20 de maig de 2010

Aquest article assenyala que els mal anomenats mercats financers no responen a les característiques que defineixen als mercats ja que els seus agents -els bancs- gaudeixen d’un gran proteccionisme proveït pels estats, així com per institucions internacionals -com el Fons Monetari Internacional- que garanteixen seves exuberants beneficis a costa d’enormes reduccions de la despesa pública i de la protecció social de les classes populars. L’article mostra exemples d’aquest proteccionisme en el cas dels Estats Units i en la mal anomenada “ajuda” de l’FMI-Euro als països amb elevats dèficits i deute públic, com Grècia, que és en realitat ajuda primordialment per als bancs europeus. Continueu llegint »

El professor Navarro rebrà la Medalla Josep Trueta de la Generalitat de Catalunya en una cerimònia al Palau de la Generalitat, presidida pel President Montilla, que prendrà lloc el proper dimarts, dia 25 de maig a les 7 de la tarda.
Tal Medalla va ser establerta per la Conselleria de Salut del Govern de la Generalitat el 1997, coincidint amb el centenari del naixement del Dr Trueta, eminent cirurgià català que va viure a l’exili per molts anys, havent rebut el doctor Honoris Causa per la Universitat de Oxford i molts altres centres acadèmics, i havent-se distingit també per la seva oposició a la dictadura, la qual cosa va determinar que es prohibís els seus escrits a Espanya.

Cada any aquest premi s’atorga a personalitats que s’han distingit pel seu treball en defensa de la salut, de la sanitat i de la qualitat de vida de la població a Catalunya. Aquest any, el Professor Navarro és un d’ells.
Vicenç Navarro López (Barcelona, 1937) és llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona (1962). Exiliat d’Espanya el mateix 1962, va estudiar economia política a Suècia, polítiques públiques i socials a la London School of Economics, Oxford i Edimburg, i polítiques sanitàries i socials a la The Johns Hopkins University. Actualment és catedràtic de ciències polítiques i socials a la Universitat Pompeu Fabra. Va ser també impulsor de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC).
D’altra banda és professor de polítiques públiques a la The Johns Hopkins University, on ha impartit docència durant 35 anys. Dirigeix el Programa en Polítiques Públiques i Socials, patrocinat conjuntament per la Universitat Pompeu Fabra i la The Johns Hopkins University. Dirigeix també el Observatorio Social de España. Anteriorment, va ser catedràtic d’economia aplicada de la Universitat de Barcelona.
Ha estat assessor de les Nacions Unides, l’Organització Mundial de la Salut i de diversos governs europeus i d’Amèrica Llatina, fins i tot del Govern d’Unitat Popular de Xile o el Govern cubà, i d’altres governs, així com del Congrés dels Estats Units d’Amèrica. El 1993 va formar part del grup de treball sobre la reforma sanitària de la Casa Blanca dirigit per Hillary Rodham Clinton. Des del 2004 és el president del Consell Assessor de Sanitat del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Ha escrit 34 llibres, publicats en diversos idiomes, i més de 600 articles científics. Durant l’any 2009 ha estat un dels investigadors socials espanyols més citats en la literatura científica internacional.

A causa de la visibilitat del tema de la participació del Fons Monetari Internacional en la suposada “ajuda” a Grècia i altres països, tornem a posar al bloc articles que el professor Navarro ha escrit sobre el Fons Monetari Internacional:

· ¿Quién paga los costes del euro? Aquest article analitza les conseqüències que tenen les polítiques d’austeritat de la despesa pública (incloent la despesa pública social) a les classes populars dels països de la Unió Europea com a conseqüència de la manera com s’ha etsablert l’unitat monetària.

· Rodrigo Rato y el Fondo Monetario Internacional Aquest article analitza críticament les polítiques liberals promogudes pel FMI que van arribar al seu màxim desenvolupament durant el període en que va estar dirigit per Rodrigo Rato.

· El G-20 y el Fondo Monetario Internacional Aquest article analitza les polítiques públiques promogudes durant els últims trenta anys pel Fons Monetari interancional (FMI). Aquestes polítiques (que han inclòs la privatització de les empreses públiques, la desregulació dels mercats financers, l’eliminació de qualsevol tipus de proteccionisme i la priorització de l’economia dels països subdesenvolupats basada en les exportacions en lloc del consum domèstic) han afectat negativament als sectors populars dels països “ajudats” per l’FMI. A no ser que aquestes polítiques canviïn, l’increment dels fons al FMI proposat pel G-20 empitjoraran en comptes de beneficiar els països recipients d’aquestes “ajudes”.