Article publicat per Vicenç Navarro en el diari digital EL PLURAL, 17 maig 2010

Aquest article qüestiona tant l’estil insultant com les tesis sostingudes per Javier Pradera que en un article recent a El País, presentava la Llei d’Amnistia com a resultat d’una reconciliació, basada en un consens entre vencedors i vençuts de no mirar al passat, proveint immunitat a tots els que van cometre crims durant aquell conflicte armat i durant la dictadura que el va seguir. Això va permetre -segons Pradera- l’establiment de la Constitució. Aquest article qüestiona aquesta tesi, assenyalant que no hi va haver una reconciliació voluntària sinó imposada, a causa de l’enorme poder dels vencedors sobre l’aparell repressiu de l’Estat (Exèrcit, Política i Judicatura) i sobre els mitjans d’informació i persuasió, mantenint i perpetuant enormes injustícies entre les quals destaca el fet que milers de morts republicans continuen desapareguts sense poder enterrar-los i honrar-los. Continueu llegint »

Article publicat per Vicenç Navarro a la revista digital SISTEMA, 14 de maig de 2010

Aquest article (continuació d’un altre en què es van analitzar críticament les propostes realitzades pel govern espanyol per sortir de la crisi) se centra en les propostes que va fer el Sr Rajoy (màxim dirigent del Partit Popular) per resoldre la Gran Recessió a la que Espanya es troba. En tal exposició, el Sr Rajoy, va indicar que les propostes que estava proposant havien ja estat exitoses per a treure a Espanya de la recessió anterior, durant el govern Aznar. L’article detalla les conseqüències d’aquelles polítiques, documentant l’impacte negatiu que van tenir en la situació econòmica i social d’Espanya, mostrant indicadors de tal impacte. Continueu llegint »

Article publicat per Vicenç Navarro al diari PÚBLICO, 13 de maig de 2010

Aquest article mostra l’error de molts supòsits que es reprodueixen en la saviesa convencional sobre les causes de la crisi, entre els quals, un d’àmplia difusió, és que la crisi dels països mediterranis i Irlanda es deu a la seva excessiva despesa pública que ha de reduir-se. L’article assenyala les dades que qüestionen aquest supòsit, subratllant que les causes dels seus problemes es troben en les seves enormes desigualtats i polarització de les rendes (que creen problemes de falta de demanda i que generen un profund endeutament), així com l’excessiu poder del capital financer que té gran influència sobre el Consell Europeu, la Comissió Europea i el Banc Central Europeu. Continueu llegint »

El Màster de Polítiques Públiques i Socials, de la Universitat Pompeu Fabra, patrocinat conjuntament amb la The Johns Hopkins University i dirigit pel professor Vicenç Navarro, va ser catalogat com un dels millors màsters d’Espanya en Ciències Polítiques i Socials, segons l’estudi sobre “250 master y guía completa de MBA” per al curs 2009-2010 publicat al número especial sobre Educació d’El Mundo. L’estudi analitza els centres educatius superiors més destacats d’Espanya, realitzant un rànquing segons les diferents àrees d’especialització i disciplina. Tal classificació està basada en dades sobre el prestigi del professorat, atenció tutorial, estrangers matriculats o el programa acadèmic i altres factors com ara les pràctiques gestionades des del màster, la taxa d’èxit o l’índex d’inserció laboral en els sis mesos després de la culminació del màster. Inclòs en la classificació, l’estudi sintetitza el seu anàlisi amb una definició del Màster de Polítiques Públiques i Socials: “El programa s’imparteix conjuntament amb la Universitat Johns Hopkins. El seu objectiu és el de formar professionals que millorin el benestar social. El seu índex d’inserció és del 100%“.

Accedir a la pàgina web del master
Accedir a la classificació

Arran de les propostes fetes pel Consell Europeu per a resoldre la crisi de l’euro, tornem a presentar els articles que el professor Navarro ha escrit sobre aquest tema:

· Las políticas promovidas por la Unión Europea son ineficaces e injustas L’article critica les polítiques públiques promogudes pel Consell Europeu, la Comissió Europea i el Banc Central Europeu per sortir de la crisi actual (que emfatitzen les polítiques d’austeritat de despesa i ocupació pública) subratllant que aquestes polítiques estan dificultant la recuperació econòmica, a més de danyar innecessàriament la qualitat de vida de les classes populars.

· Grecia no es la causa principal de la crisis del euro Aquest article assenyala que la situació financera i fiscal de Grècia no és la causa principal de la crisi de l’euro. Per això l’ajuda que s’ha pactat per ajudar a Grècia, encara que necessària, és insuficient. La crisi de l’euro respon al comportament especulatiu de la banca (incloent la banca alemanya) al costat de les polítiques d’austeritat (seguides també per Alemanya) que estan dificultant la recuperació econòmica.

· Las políticas anticrisis de la Unión Europea están profundamente equivocadas Aquest article critica les propostes promogudes per la Unió Europea per sortir de la crisi mostrant que, a més de danyar a amplis sectors de la població, retardaran considerablement la recuperació econòmica. L’article mostra com històricament totes les depressions i grans recessions que els països desenvolupats han experimentat durant el segle XX han requerit unes respostes -com ara massives inversions públiques en infraestructures físiques i socials, amb la consegüent creació d’ocupació, inclòs el públic- que han resolt aquelles crisi. L’èmfasi de la UE a reduir el dèficit i el deute públic amb reducció d’ocupació i despesa pública, està profundament equivocat.

· Porqué las propuestas del gobierno alemán para salvar al euro están equivocadas Aquest article assenyala que les propostes per sortir de la crisi econòmica europea, realitzades per la coalició conservadora-liberal que governa Alemanya, són errònies i accentuaran encara més l’atur i l’escassa recuperació econòmica dels països de la UE tant dels països del sud , com dels del centre i nord d’Europa.

· ¿Quién paga los costes del euro? Aquest article analitza les conseqüències que tenen les polítiques d’austeritat de la despesa pública (incloent la despesa pública social) a les classes populars dels països de la Unió Europea com a conseqüència de la manera com s’ha etsablert l’unitat monetària.