Publicat al Diari Digital de Catalunya, EL DEBAT, 26 novembre 2008
Suposem que existís una casa habitada pels seus propietaris i en un any concret, 1936, aquesta casa fos robada per uns lladres que van matar, van torturar i van expulsar als seus propietaris i famílies, instal•lant-se en la casa i falsificant els papers es presentessin, a partir de llavors, com els seus autèntics propietaris. I suposem que aquests falsos propietaris van morir i van deixar la casa als seus hereus, fins que setanta anys més tard, els fills i néts dels autèntics propietaris assenyalessin a tot el món que la casa havia estat robada i que ells eren els hereus dels autèntics propietaris. Tales hereus voldrien que es reconegués que ells eren els autèntics propietaris i se’ls retornés la casa. I alguns d’ells demanarien que els lladres fossin jutjats. A tal petició els hereus dels lladres i assassins van començar a protestar que els hereus dels assassinats i robats estaven obrint ferides que segons ells estaven ja tancades, creient que els fills dels robats i assassinats s’havien ja oblidat del que els havia passat, acusant-los que el que estaven desitjant era una venjança. A això, afegien, amb el suport d’alguns historiadors, que el millor que es podia fer era deixar el record d’aquells fets als historiadors.
Per molt kafkiana que aquesta imatge pugui semblar, és el que està passant precisament a Catalunya i a Espanya. La casa és la democràcia catalana i espanyola que va ser robada pels colpistes feixistes, i els que avui demanen que es corregeixi la versió dels fets que s’ha presentat a Espanya, denunciant el robatori i assassinat, i demanant justícia, són els hereus dels quals van lluitar per la democràcia, als quals se’ls ha silenciat durant la majoria dels anys. A la petició de correcció de la versió històrica i denúncia dels responsables del succeït, els hereus dels lladres i assassins responen que els autèntics propietaris també havien comès assassinats i robatoris, oblidant que el robatori major va ser el de l’edifici i que els robats, encara que van cometre alguns abusos en un acte d’intentar defensar la casa, lluitaven en una causa justa: la recuperació de la casa. I a dia d’avui encara, uns altres assenyalen ara que en realitat tampoc està clar que s’havia robat la casa, al•legant que la realitat és molt complexa, i que no cal ser maniqueus, i s’ha de veure la història amb un cert relativisme ètic. Cal veure el punt de vista del nazi així com del jueu gastat en els camps de concentració o del feixista espanyol així com de l’assassinat pel primer. És més, aquestes veus diuen que cada persona i classe social té el dret de creure i promoure la versió històrica que li afavoreixi, incloent la dels quals van robar la casa. En general aquests també s’oposen que l’estat (sigui l’Estat espanyol o la Generalitat de Catalunya) corregeixi la versió històrica que s’ensenya en les institucions públiques, com en les escoles i mitjans públics, perquè això seria equivalent a intervenir en la pròpia història, que ha de deixar-se en les mans dels historiadors.
I així estem. Espanya ha estat l’únic país que ha sofert el feixisme i nazisme, els assassins del qual no han estat jutjats. Com es deia durant la dictadura, Spain is different.
Per Vicenç Navarro. Fill dels qui van perdre la guerra.