Article publicat per Vicenç Navarro al diari EL TRIANGLE, 16 de desembre de 2013
Aquest article qüestiona el suposat patriotisme de les dretes, sempre monopolitzadores del concepte de pàtria, mostrant l’enorme dany que les seves polítiques públiques fan a les classes populars de la seva pàtria, que constitueixen la majoria del poble a on viuen.
Un criteri que podria utilitzar-se per mesurar el grau de compromís i dedicació a Catalunya d’un partit polític seria analitzar l’impacte que les seves propostes de polítiques públiques tenen en la qualitat de vida i benestar de la població que viu i treballa a Catalunya. Seguint aquest criteri, pot arribar-se a la conclusió de que alguns dels “superpatriotes” catalans amb gran visibilitat política i mediàtica suspendrien clarament en la seva prova de compromís amb el país
Vegem les dades. En un article anterior (“L’atac a la Catalunya social” 05.12.13) vaig mostrar la situació de ràpid declivi que estaven experimentant els serveis públics de l’Estat del Benestar (tals com sanitat, educació, serveis socials, habitatge social, llars d’infància i serveis domiciliaris, entre d’altres), resultat de les retallades de despesa pública social. En aquest article també documentava l’accelerada deterioració del mercat laboral a Catalunya, amb un ràpid augment de la desocupació i el creixement de la precarietat a Catalunya, resultat de les successives reformes laborals. Aquestes polítiques públiques (retallades més reformes laborals) han estat aprovades tant en el Parlament de Catalunya com en les Corts espanyoles per partits polítics que s’autodefineixen com a partits catalans, i que governen en coalició a la Generalitat de Catalunya. No cal dir que aquestes polítiques s’han presentat com les úniques possibles, fins i tot per mitjans públics com TV3 i Catalunya Ràdio.
Ara bé, existeixen dades per mostrar que aquesta justificació no és creïble. A nivell europeu, els establishments europeus, entre els quals destaca el govern alemany, han estat responsables de la promoció de les polítiques públiques de retallades i baixada de salaris que estan danyant el benestar de la població. La coalició governant fins ara a Alemanya ha estat constituïda per una coalició de partits pertanyents a les famílies polítiques europees a les quals pertanyen els partits governants a la Generalitat de Catalunya, és a dir, la família política liberal, a la qual pertany CDC, i la cristianodemòcrata, a la qual pertany Unió. Com a membres de les mateixes famílies, comparteixen les mateixes polítiques públiques que apliquen basades en els valors ideològics que les sustenten i en els interessos que representen. En realitat, aquesta pertinença a la mateixa internacional ha estat utilitzada pel President Mas, que ho és de la Generalitat i del CDC, per aconseguir el suport de la liberal europea a la seva proposta sobiranista sense que es conegui cap gestió seva orientada a canviar les polítiques d’austeritat promogudes pel govern alemany i les opcions polítiques que fins ara han governat a Alemanya.
Aquestes polítiques de retallades i reducció de salaris han estat també recolzades en les Corts espanyoles pels partits polítics que constitueixen la coalició governant a Catalunya, en aliança amb el PP, que pertany a la mateixa família política que Unió. Un exemple d’aquesta aliança és la Llei d’Estabilitat Pressupostària aprovada en les Corts espanyoles pel PP, amb el suport de CiU. Aquesta política és responsable de l’enorme austeritat imposada pel govern central.
No és tampoc cert que no es poguessin aconseguir més ingressos per la Generalitat de Catalunya. Solament anul•lant la baixada d’impostos de successions i de patrimoni (que beneficien principalment a les rendes més altes) que van fer tant el govern CiU com l’anterior tripartit, es podrien ingressar impostos que previndrien gran nombre de retallades. I no parlem ja de les deduccions i altres beneficis fiscals, que sumen a Catalunya ni més ni menys que 10.563 milions d’euros, dels quals 4.385 corresponen a la Generalitat, i que aquesta podria anul•lar recollint aquesta quantitat.
I ja no diguem els milions dedicats a la Fórmula 1, que es podrien utilitzar per evitar increments en els copagaments dels malalts de SIDA. Res d’això s’ha tingut en compte. En realitat, les retallades han estat molt accentuades i molt en particular a les àrees socials. 9 de cada 10 euros s’han retallat en salut i sanitat, en educació, en foment de l’ocupació i en protecció social. Entre 2012 i 2013, en salut i en sanitat s’han retallat 879 milions, en educació 287 milions, en foment d’ocupació 185 milions, en protecció social 127 milions, retallades que han afectat molt negativament a les classes populars. On està el patriotisme, es a dir, el compromís amb les classes populars de Catalunya,que son la Catalunya real?
Veure article en PDF