Article publicat per Vicenç Navarro a la columna “Pensament Crític” al diari PÚBLIC, 25 de novembre del 2019.

Aquest article utilitza la crítica a la pel·lícula sobre Unamuno, titulada “Mientras dure la guerra”, per fer una crítica de la versió àmpliament estesa a Espanya que els anomenats “bàndols” de la Guerra Civil van ser responsables de la utilització del terror com a part de les seves polítiques d’Estat. L’article assenyala i demostra que va ser l’Estat feixista el que intrínsecament i per necessitat es va caracteritzar per les seves àmplies pràctiques terroristes, a diferència de la II República, que no va tenir com a política d’Estat recórrer al terror. L’article celebra que Unamuno, després de donar suport al cop militar, s’adonés del terror que aquest va imposar, però destaca que no hauria d’haver fet costat en el seu moment als feixistes justificant-lo amb el que ell va definir com “excessos” de la República.